dissabte, 20 de desembre de 2014

ESCOLLIR QUI ETS


Maria està capficada, amb el seu portàtil obert a la falda, llegint i rellegint el missatge de n’Alex on li explica l’experiència que ha tingut amb un grup de dones maltractades. Asseguda en el tronc del vell pi partit en una nit de forta tempesta, dalt de la Muntanya dels Set Vents, la Muntanya Màgica de la seva nissaga. Fa dies que li està donant voltes, recordant la pel·lícula que ha vist fa poc – “Dame tus ojos” -. Inspira profundament, tanca els ulls i deixa anar els dits:

dimarts, 16 de desembre de 2014

ODI I PERDÓ


Hola, Maria

Ahir vaig fer una xerrada a un col·lectiu molt especial i molt proper per a mi, un grup d’ajuda mútua de dones maltractades. La meva cosina, que ho va viure en pròpia pell, és una de les impulsores i em va dir fa un dies
- “Alex, em sembla que ens seria de molta ajuda sentir parlar a un home sobre els maltractaments. Sempre venen dones-victimes o persones en el seu rol de tècnic, psicòlegs, metges, advocats....; hem pensat que seria molt alliberador sentir a un home normal, lluny de ser un maltractador, en el seu paper d’home, què pensa d’aquest tema”

dilluns, 15 de desembre de 2014

BON HUMOR




Odiar és molt trist i molt cansat
i recuperar un bon humor, una complicitat
és una manera d'escampar el millor de nosaltres

Salvador Sostres, escriptor i peridista
Barcelona, 1975

dissabte, 13 de desembre de 2014

MIRADA DE DÉU



N’Alex acaba d’aterrar a l’illa. Tots els plans i esperances que tenia de trobar-se amb na Maria s’han desfet al llegir en el mòbil el missatge que ella li ha enviat… Irònicament, ha marxat en el mateix avió en que ell ha vingut cap a la seva ciutat, per trobar-se amb ell!! Molt còmica aquesta situació!!

dimecres, 10 de desembre de 2014

VERGONYA




Felicitació de les víctimes de la Talidomida a Espanya a GRÜNENTHAL





dissabte, 6 de desembre de 2014

POR



Ningú no ha arribat al cim acompanyat de la por

Publilius Syrus - Segle I a C - Imperí Romà
Actor de mim i compilador d'aforismes


dissabte, 29 de novembre de 2014

SORPRESA MATINERA


Uf, avui no he dormit gens ni mica bé. Ja sé que és molt prest, i per les coses que em cal fer avui, és una ximpleria que m’aixequi ara... Ja estic esgotada de donar voltes i més voltes al llit. Merda, com és que no puc dormir!!!
Vaig a la dutxa! A veure si em puc tranquil·litzar i relaxar-me un poc. Acabaré dels nervis, si no aconsegueixo veure les coses amb més perspectiva i més serenitat. I tot per un home al que no conec que s’ha presentat a una cita que realment no havíem concertat quan jo ja havia marxat, seré estúpida o millor, serà estúpid, venir tan tard!!

dijous, 13 de novembre de 2014

LECTURA EN EL METRO


Entra en el metro encara com flotant, sense reaccionar després de la conversa amb el cambrer Lluís. Porta agafat amb força el llibre, de manera inconscient, sense ni tan sols haver llegit el títol. Ni l’ha mirat. No sembla li hagi arribat al cervell el fet de portar alguna cosa a la mà, es mou com un autòmat, de manera maquinal, per la força del costum. Treu de la butxaca la targeta multiviatge, la passa per la màquina i baixa les escales. Quan està caminant per l’andana, arriba el metro. Segueix sense moure els ulls, capficat, i va sortejant la poca gent que se li creua prenent posicions per entrar en el metro. Una porta s’obra davant seu i entra darrera la dona que el precedeix. El vagó va pràcticament buit, sols una parella està abraçant-se i petonejant-se al fons i dos o tres persones més, repartides pels seients de manera aleatòria, mig endormiscades. L’Alex no els veu, seu al seient més proper, encara amb la mirada com perduda, fixa en un punt indefinit. De sobta, reacciona al portar-se la mà al cap i donar-se un cop amb el llibre.

dissabte, 8 de novembre de 2014

EL CAMBRER LLUÍS - ALEX



Mira als vianants de l’acera d’enfront, tan atapeïda com la seva, per sobre dels cotxes, uns i altres pendents de que aparegui la llum verda. Els seus ulls es troben amb els ulls d’una desconeguda. És una mirada intensa i profunda, encara que sols dura un instant. Malgrat no conèixer-se, els sent totalment propers. La llum verda s’encén, i automàticament, un munt de persones surten, engrescades en converses i amb preses les unes cap a les altres, com si dos batallons d’infanteria enfrontats vessin rebut l’ordre de càrrega. N’Alex es arrossegat i absorbit per la gentada, sense oferir cap resistència, es deixa endur. Sembla impossible, però ningú acaba topant amb ningú, i els ulls es perden en la multitud. No és del tot conscient de la mirada, de la connexió que molt endins ha sentit, però queda enregistrada en el seu inconscient, en el seu cor
Arriba fins les taules, ja buides, del Zurich

dijous, 6 de novembre de 2014

AFECTACIÓ


No ens afecta el que passa sinó el que ens diem sobre el que ens passa

Epictet  (Hieràpolis -55 Nicópolis - 135)
Filòsof estoic grec


dilluns, 3 de novembre de 2014

EL CAMBRER LLUIS - MARIA



- Perdoni, que ja estan recollint? – pregunta na Maria al cambrer que, parsimoniós i a prop seu, està recollint els gots i les bòtils de les taules buides, com altres estan entrant les cadires a dins el bar
- D’aquí deu minuts, a les dotze. Ara, pot estar tranquil·la, que no la farem fora – li contesta amb un somriure que li il·lumina els ulls obscurs, emmarcats per les arrugues i les canes que li emblanquinen el cap
- No, és igual. Ja estic cansada d’esperar – diu na Maria amb un toc d’amargor
- Vaja, l’han deixat plantada – la conversa segueix amb la rutina dels cambrers vells i sapients, acostumats per molts anys de servir taules a aquestes converses lleugeres i intranscendents. Són paraules i continguts que es repeteixen, banals i insuls la majoria dels casos, amb gent que és la primera vegada que veuen i segurament serà la darrera també – no és preocupi, que Barcelona està plena de gent que busca companyia

dimecres, 22 d’octubre de 2014

CONSTÀNCIA


La qui no para de caminar, encara que faci tard, arriba

Teresa de Cepeda y Ahumada
(Gotarrendura, 1515 - Alba de Tormes, 1582)
també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila



dilluns, 20 d’octubre de 2014

MISSATGES JORDI DE SANT JORDI - ALEX



N’Alex va arribant amb el seu caminar lent i meditabund a la Plaça Catalunya. S’atura a la sortida del metro i treu de la butxaca els missatges que darrerament s’ha intercanviat amb en Jordi de Sant Jordi. Mira la lluna plena que, neta i lluminosa,  sembla observar i vigilar el seu caminar. Li tornen les pors i les inseguretats, el sentit del ridícul li diu que tot això no té cap ni peus, li venen ganes de deixar-lo córrer, arrugar i tirar el paper, entrar en el metro i tornar a la seguretat del conegut i controlat, malgrat l’absurd vital i la infelicitat que comporta... així i tot, una força interna, nova i desconeguda, el fa estar allà, immòbil, rellegint els escrits. En el fons, busca la confirmació del que el seu cor desitja fer: creuar el pas de vianants i anar a les taules del Zurich... Segueix caminant i s’atura davant del semàfor de la cruïlla del carrer Pelai amb Plaça Catalunya. Està rodejat de gent, multicolor, multicultural, amb totes les variacions possibles en quan a com van vestits, en grup, en parella, amb nens, solitàries com ell, de totes les edats, amb expressions ben diverses a les cares

“Benvolgut Alex
No et tracto de Senyor perquè no val la pena i no cal que m'entenguis, perquè no hi ha res a comprendre entre tu o jo. No et sembla, la comprensió està més enllà de la nostra relació? I t‘explicaré el que és digne de veure entre la ficció que és real i la realitat que és ficció. Jo que de nom sóc Jordi de Sant Jordi i em dic Emperador de les Sargantanes Negres de llla de Màgica, recordant conjur de paraules i sons en nits africanes, em vaig anar al mirall de la meva bolla de vidre i em vaig mirar milers de segons abans de fer un sortilegi davant les bajanades que em vares compartir, et recordo que na Maria ja m'havia dit que tu eres una "imaginatio vero" o el que és el mateix que tenies la il·lusió pràctica de la imaginació i llavors què podia fer jo si sóc un follet, però no de bogeria, però si enfollit d'amor, encara que mai t’he llegit mapes adivinatoris, i sí és cert que sóc extravadivagant i a Kivitas Bella de Ponent i a Nàpols, mentre estava empresonat, em deien “Piali” i "Il Papirosso", per cert, que durant aquella estada vaig rebre a la Torre d'Ivori la visita de na Maria, com molt abans al segle Transegles ens vàrem passejar tots plegats per Cales Fonts de Georgetown amb una altra Maria que és una molt estimada amiga, mentre la filla de Neptú, ferida per mi, ho observava tot sense fer bramar la tempesta, era d’agrair. Jo s'ha de dir que, a part de follet i tu ho saps, la lluna em transforma en cranc que mira Selene quan veu Afrodita
Però hi ha un fet de la ficció que dóna caràcter a les vivències amb na Maria i no sé qui em fa aparèixer com a colorista i m’embarca cap a la Tramuntana, i que coincidència amb mi quan apareixes a la meva ment al pensar en tots vosaltres, i és la cerca de la llibertat inconfusible de l’altre, tinguem el caràcter que tinguem i de la música que ens arriba de les internes de l’Illa d’Auba amb el seu mar cremant al magma, els vuit fars, vuit vents i les vint-i-una llunes. Tu dius que Muntanya Màgica de Set Vents. Na Maria diu que és jove que viu a poble de Illa Màgica... Potser em confongui de Maria, potser també hi hagi una que cregui en Muntanya Màgica de Set Vents, potser tu creguis en Màgica Illa. Jo conec a Ma Singette, que és de color turquesa. Què preciosa la Turquesa!. Què preciosa la Filla de Neptú de Cales Fonts! Com salta na Vellocina d’Or davant festers quan se n’adona que ha recuperat es seu Temple i es Vellocí torna a fertilitzar sa Terra! Quanta primavera que volta i revolta amb seu cor!. Ah! Per cert, a Zurich de Catalunya Plaça trobaràs imatge bella lluminosa pel fester en lluna plena. Just davall, veuràs seguda icona inconeguda estimada. Portarà un llibre i no matis el drac, el roser no s’ha de tallar
Ho voldràs creure amic Alexandre?
Una abraçada amb estim, i no hi ha crítica on hi ha llibertat

Jordi de Sant Jordi”


“A l'EMPERADOR DE LES SARGANTENES NEGRES DE ILLA DE MÀGICA

Estimat Jordi de Sant Jordi
Rebo amb grata sorpresa les teves paraules escrites en un alfabet antic i arcaic, dins d'una aplicació actual i de futur ple i esplendorós. Són paraules sàvies, plenes de claus Esotèriques, Extravagants, Estrambòtiques, Estrafolàries, Excèntriques, - escrites amb l’art antic de les 5 es - que sols un emperador, com tu mateix et vas presentar, Emperador de les Sargantanes Negres de l’Illa de Màgica, pot entendre en la seva plenitud. Ja saps, jo no estic iniciat a l’art de les 5 es, jo sóc un pur urbanita Exotèric, Esperat, Evident, Explícit, Explicable, - que també és una manera de seguir un model amb 5 es - ple d’educació absurda i pràctica, i l’abstracte del teu discurs em fa sentir buidor i por de no arribar a entendre’l
Veig, això sí, que el temps, com tot allò important en el món, es trastoca, i present, passat i futur en les teves paraules són, simplement, l'eternitat en un instant, i la vida del gran poeta Jordi de Sant Jordi es confon a la teva realitat present. I no és més veritat, estimat Jordi de Sant Jordi, que l'amor i l'odi omplen el cor dels homes i les dones a iguals proporcions, i passar d'un a l'altre és, pels mortals no màgics tan fàcil com anar i venir en un inacabable tiovivo d'un lloc a un altre, d’un punt a l’infinit. Sols els éssers escollits, vos mateix, jo present, la meva adorada Maria de Muntanya dels Set Vents de Illa Màgica, i les fantàstiques realitats Singette, Vellocina, i totes les altres presències del teu utòpic imaginari femení, són inabordables i incòlumes a l'odi ja que el cor de totes elles i el nostre pobre cor homenívol al pensar en elles, està plenament fet d'amor i de vida. Tal vegada sigui així o tal vegada sigui d'una altra manera, rara equació amb rar resultat. Tant se val, el temps s'acaba en aquesta connexió i he d'enviar per no perdre l'escrit. Sols queda retornar l'abraçada amb igual o superior estimació. I sí, la llibertat i el respecte, amb sinceritat, són la línia màgica de l'amistat, la línia de l'amor i de l’acceptació entre les persones que es diuen amics

Ho creure; confio i acato les teves paraules, sense entendre-les ni copsar el seu ple significat, bon amic Jordi de Sant Jordi. Sota llum llunàtica cercaré imatge ignota idolatrada a Zurich

Alex, Emperador de tot res o de tot plegat.”

Al rellegir els missatges, Alex recorda les darreres paraules que li va dir el seu amic al acomiadar-se:

“El valor de les coses no està tant en el temps que duren
com en la intensitat amb que les vius
Per això, existeixen moments inoblidables,
 coses inexplicables

 i persones incomparables”

dimecres, 15 d’octubre de 2014

DONATIUS AMB VISIÓ DE FUTUR

EL QUE NO DEDIQUEM AVUI A INVESTIGAR, L'HAUREM DE DEDICAR DEMÀ, MULTIPLICAT PER 10, EN MEDECINES I CURES

dissabte, 11 d’octubre de 2014

MISSATGES JORDI DE SANT JORDI - MARIA



- Què estic fent aquí? Fa ja més de dues hores que estic asseguda, esperant no sé ben bé què o a qui. Hi ha una lluna magnífica, plena, absoluta, que dóna a tot el que m’envolta una lluminositat ben especial
Realment, això és un mirador esplèndid, ideal per copsar l’essència d’una gran ciutat, tan multicultural i multicolor com aquesta
Uf!! Ja començo a estar cansada i si no passa res ben aviat, me’n vaig a dormir. I vaja si em sentirà en Jordi de Sant Jordi!!! Bé, en realitat, el conec molt bé i sé qui és i del que és capaç de fer. Igual m’he deixat endur per les meves ganes i esperances més que pel que ell em va dir en concret, o, millor dit, jo vaig llegir el que estava esperant feia molts dies en el missatge que vaig rebre ahir matí

dijous, 9 d’octubre de 2014

CAMINS



No vull un camí etern que duri tota la vida: 
vull una vida plena de camins

Eva Piquer i Vinent - Barcelona, 1969 -
Escriptora, periodista i professora


dilluns, 29 de setembre de 2014

OBRINT PORTES




N’Alex, encara trasbalsat per l’inesperat missatge tan desconcertant i sorprenent que va rebre ahir nit, camina Rambla amunt. El capvespre va morint i les llums groguenques dels fanals fan que es senti envoltat d’un ambient fantasmal ple de sorolls i estímuls que a prou feines capta. Rodejat sense adonar-se per una multitud diversa, una diversitat que sempre l’ha atret i encuriosit. Avui, però, va capficat en pensaments, enyors, dubtes, esperances, fins i tot colpeja a alguns transeünts, tan distrets com ell. Les Rambles, sempre, i sobretot quan el dia mor i neix la nit, és un vesper divers i multicolor. Atapeït i col·lapsat. El cap li bull ple d’aprensions, incerteses,  records, recels, desordenats, van i venen, i Alex els deixa fer, passiu. Van del present al que passarà dintre d’uns minuts o a revisar les darreres setmanes, tan intenses com creatives. Se sent molt canviat de quan va anar a l'illa, a la Muntanya dels Set Vents!! Està convençut que allà es va produir el canvi, un gir, va ser un moment clau en la seva vida actual. Va acabar de morir un Alex que ja agonitzava i va començar a néixer un nou Alex que encara està per manifestar-se en tota la seva plenitud. Sent els dubtes i dolors, i també les promeses i esperances, del part

DIVERSITAT



La diversitat en ella mateixa no és ni una benedicció ni una maledicció. És senzillament una realitat. El que importa és saber com viure junts.

Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa (Beirut, 1949)

dijous, 18 de setembre de 2014

CAMIO D'ESCOMBRARIES


Na Maria agafa el taxi desprès de fer cua davant de la sortida de l’aeroport de Barcelona. El vol ha estat bo, tranquil, curt, fins i tot, avorrit i rutinari i na Maria ha aprofitat per tancar els ulls i endormiscar-se. El bot que ha fet l’avió al tocar terra l’ha tret del seu capficament, centrat en el motiu del seu viatge i en les esperances impossibles que li volten el cor
Ja fa uns mesos del darrer viatge a Barcelona, que tan malament li va sortir, o al manco, que va ser tan trasbalsador. Tant que fins i tot ha perdut el contacte amb n’Alex, a qui, en el fons, no ha deixat d'estimar i recordar, encara que ni el coneix físicament. Com és possible enyorar a algú amb qui tan sols s'ha mantingut una relació via e-mail? I ara es torna a trobar a la gran ciutat, amb un motiu molt més definit i clar, assistir a un curs d’intel·ligència emocional, i en el fons, amb l’esperança mai morta del tot de trobar-se i conèixer a l’Alex. Però tan sols un miracle pot fer que es trobin en mig d’una multitud tan gran, quan no va ser possible, millor, no va ser propiciat per l’Univers en un lloc aïllat i solitari com la Muntanya dels Set Vents. I el cor de na Maria no vol deixar de creure en impossibles

dimecres, 17 de setembre de 2014

SENTIT VITAL

FAMI

El misionero Julián Cadenas sí cumple los objetivos del milenio

Ha conseguido agua, educación y sanidad. Un zamorano ha tejido una red de cooperación en una de las regiones más olvidadas de Madagascar


Si las motivaciones de Julián Cadenas hubieran sido otras, hoy sería empresario de éxito u obispo. Sin embargo, siempre le preocuparon las personas, las más necesitadas. Por eso, los dividendos de su pequeño imperio sólo se cuentan con dosis de esperanza. Zamorano de 54 años, estudió teología y filosofía, y a los 27 abandonó su puesto como profesor de ética para lanzarse a la aventura de viajar. Llegó a Madagascar en 1987 como misionero y allí sigue, mimetizado en una cultura muy diferente como pocos occidentales consiguen hacerlo. Desde 1987 ha ido creando una red social que actúa principalmente en zonas rurales de tres provincias del país, y ahora son muchos los programas y muchas las personas implicadas en erradicar la pobreza, mejorar la educación y la sanidad, proveer de agua limpia e incentivar la cultura. Sus 250 trabajadores son malgaches, sus mejores amigos también, habla la lengua local igual de bien que el castellano, aunque sigue razonando de una forma occidental.

dissabte, 13 de setembre de 2014

DISCUTIR


Les ments grans discuteixen de idees,
les mitjanes, de coses
y les petites, de persones

Proverbi xinés

dilluns, 25 d’agost de 2014

LA TORNADA DE NA MARIA


Fa poca estona que l’avió ha tornat a na Maria altre cop a la seva illa. Ha vist una posta de sol impressionant des de l’aire, per sobre dels núvols que cobrien tot el mar, amb un cel totalment encès. I en aterrat, altre cop ha vist posar-se el sol, amb un festival de colors i tonalitats realment sorprenent
Ha anat a casa, ha deixat la maleta, ha abraçat al seu fill ja adolescent – i que ha marxat a casa d’uns amics a dormir per a celebrar no sap ben bé el què - i ha decidit anar a fer un vol pel port. Simplement passejar i retrobar-se amb l’illa, el seu ambient, respirar l’aire humit i net, sense la contaminació de la ciutat i sentir altre cop el vent impregnat de salnitre sobre la seva pell, sensacions que sempre l’han acompanyat des de que va néixer. No vol estar sola amb els seus fantasmes interns

dissabte, 9 d’agost de 2014

EL BÉ I EL MAL


El mal es fa sense esforç, naturalment, per fatalitat;
el bé és sempre producte d'un art

Charles-Pierre Baudelaire, París 1821-1867
Poeta, crític i traductor

dissabte, 2 d’agost de 2014

VERGONYA!!!!!

VERGONYA PER A QUALSEVOL PERSONA AMB UN MÍNIM SENTIMENT HUMÀ

VERGONYA PER UTILITZAR A LA POBLACIÓ CIVIL COM ESCUT I EN NO TENIR CAP LIMITACIÓ EN MATAR-LA SI HI HA UN TERRORISTA ENTRE ELLS

VERGONYA COM UN ESTAT NO TÉ CAP PROBLEMA ÈTIC NI MORAL A LA UTILITZACIÓ DE LAS ARMES DAVANT DE GENT DESARMADA

dissabte, 19 de juliol de 2014

LA PUJADA A LA MUNTANYA


MARIA
De bon matí, mentre pren el cafè amb llet recolzada a la finestra de la cuina amb la mirada perduda en els arbres del bosc proper, repassa mentalment els darrers dies i especialment, la nit passada... Els somnis, els senyals que s’han manifestat darrerament, les sensacions tan estranyes i al mateix temps tan desagradable que ha sentit de manera molt present i molt intensa, sobretot des de que va decidir conèixer n’Alex. I observa el temps que fa aquest matí. Ha canviat de manera sobtada i inesperada. Molt emboirat, fred, amb un vent fort, que fa repicar els porticons de les finestres, mou les fulles dels arbres com fantasmes informes i indefinits, tan ofensiu, tan desagradable, tan poc propici per acompanyar una excursió que volia na Maria vés estat màgica i especial a na Muntanya dels Set Vents.

divendres, 11 de juliol de 2014

VOLAR



Per què ens hem de conformar vivint arrossegant-nos quan sentim l'anhel de volar?

Helen Adams Keller, Tuscumbia, Alabama 1880 - 1968
Activista, escriptora i professora nord-americana sordcega 




diumenge, 29 de juny de 2014

SAVIESA


Potser la saviesa és no voler el que no necessites

Josep Maria Espinàs i Massip - Barcelona, 1927
Escriptor i periodista, cofundador d'Els Setze Jutges i l'editorial La Campana
Premi d'Honor de les LLetres Catalanes

dijous, 26 de juny de 2014

EXPERIÈNCIA


Res del que ens passa es perd mai

Paul Auster, Newark. Mova Jersey, 1947
Escriptor i director de cinema estatunidenc

diumenge, 22 de juny de 2014

JORDI DE SANT JORDI


Dedicat a un gran amic

Demà matí acaben aquestes mini - vacances!!. Han estat uns dies un poc estranys, he vingut amb l’esperança i el desig de trobar-me amb na Maria i conèixer-la. I al final, no la he vist, no hi és a l’illa, paradoxalment està a la meva ciutat, igual ara passejant pel carrer on visc..... Són senyals ben clars de que no ens hem de trobar encara, que no és el nostre moment...o simplement, és una casualitat?
Avui pujaré a la muntanya tan màgica de la que sempre em parla. Si per a ella té tant de significat, segur que allà la sentiré encara que sigui en esperit o tal vegada trobaré un poc de llum en aquest embolic que tinc dins el cap

diumenge, 4 de maig de 2014

INFINITUD




Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, i no estic totalment segur de la primera

Albert Einstein, Ulm, alemanya, 1879 -  Princeton, EE.UU, 1955
Científic alemany, nacionalitzat suís i nord-americà

dimarts, 29 d’abril de 2014

MARIA I ALEX, LA TROBADA POSSIBLE??


MARIA
Avui serà el dia. He estat ajornant aquest escrit i ara ja no vull esperar més. Vull ser valenta i conseqüent amb els meus desigs. I també afrontar les pors i no deixar-me endur per elles. I res millor que pujar a la meva estimada Muntanya dels Set Vents, allà trobaré la inspiració i l’energia que em falta. Així i tot, sempre s’obren un munt de camins i mai se sap, quan es comença a caminar amb el cor més que amb el cap, fins on arribaràs i què trobaràs.

dissabte, 19 d’abril de 2014

VIDA


A vegades, podem passar-nos anys sense viure en absolut i de sobte tota la nostra vida es concentra en un instant

Oscar Wilde - Dublin, 1854 - París, 1900
Escriptor i dramaturg irlandès en llengua anglesa


dilluns, 31 de març de 2014

FILOSOFIA DE VIDA



No tener nada.... y darlo todo
No llevar nada.........y abierto a todo
No poder nada.......y intentarlo todo
No pedir nada..... y recibirlo todo

y, de pasada,

No matar nada.......y vivirlo todo
No callar nada......y escucharlo todo


A partir d'un poema de Pere Casaldàgila, Balsareny, 1928
Escriptor, poeta i religiós català, 
Bisbe emèrit de Säo Félix do Araguaia, Brasil

dissabte, 29 de març de 2014

DE QUÈ ESTÀ PLE EL TEU BUIT?

Fa ja més de dos hores que m'he despertat i no hi ha manera de tornar a agafar el son. No fa més que donar-me voltes el cap, ple de preocupaciones ben absurdes. I en el fons, és important, tot això que em volta?? - ....Uf, no hi ha manera de desconnectar
Tornaré a beure aigua i a mirar per la finestra. Ja comença a clarejar i les estrelles es van desdibuixant i desapareixent. Un cel ben impactant. Tal vegada val la pena no poder dormir si al mateix temps som capaços de gaudir de l’espectacle del cel estrellat. Deu ser allò que vaig llegir fa poc: “Si plores perquè s’ha amagat el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”, o alguna cosa semblant. I mira que no he parat de sortir de nit i d’anar a festes i mai havia estat conscient de la bellesa que tenia al meu voltant. Mai m’havia impactat tant, tenir el cel estrellat damunt meu, amb tota la seva immensitat i al mateix temps, fent-nos present com som d’insignificant  davant de la força i la magnitud que ens mostra....

dimecres, 19 de març de 2014

HUMANITAT


Humanitzem-nos per sempre més, humanitzem-nos sempre, practicant la proximitat

Pere Casaldàliga i Pla - Balsareny, 1928
Escriptor, poeta i religiós català
Bisbe emèrit de Sâo Felix de Araguaia, Brasil



dissabte, 8 de març de 2014

ESTUPIDESA


Tots els cervells del món no poden fer res contra qualsevol
estupidesa que estigui de moda

Jean de la Fontaine, 1621 Château-Thierry - 1695, París
Poeta, moralista, dramaturg, i escriptor francès

dimecres, 5 de març de 2014

VERGONYA!!!




El 33 % de las mujeres han experimentado violencia física y/o sexual desde que tenían 15 años. Esto representa 62 millones de mujeres. 
El 22 % han experimentado violencia física y/o sexual por parte de una pareja. 
El 5 % de todas las mujeres han sido violadas. 
El 43 % han experimentado algún tipo de violencia psicológica por parte de su pareja actual o una anterior
El 33 % han sufrido violencia física o sexual durante la infancia a manos de un adulto
El 18 % de las mujeres sufrieron casos de acecho desde los 15 años
El 11 % de las mujeres han sido objeto de insinuaciones inapropiadas en las redes sociales o de mensajes electrónicos o de móvil (SMS) sexualmente explícitos

El 55 % de las mujeres han experimentado algún tipo de acoso sexual

dissabte, 1 de març de 2014

SI NUNCA...


Aquests dies penso massa en ell. Bé, no sé què vol dir ben bé pensar massa en una persona, ara, si tinc en compte que ni el conec, al manco físicament, ja vol dir alguna cosa. Em preocupa i al mateix temps, em motiva
Com em deia el meu pare, “si alguna cosa tens al cap, no busquis treure-te-la. Simplement, escolta’t i sent el que et diu el teu cor. Lluitar contra tu mateixa, no té sentit. Sempre hi haurà una part teva que perdrà. No et neguis el que ets”

dissabte, 22 de febrer de 2014

SER QUI SOM


L'home és l'única criatura que rebutja ser el que és

Albert Camus Sintes, Mondovi, Algèria, 1913 - Villeblevin, França, 1960
Escriptor i filòsof francès, premi Nobel de Literatura 1957

dissabte, 15 de febrer de 2014

LA MILLOR MÀGIA


TU AYUDA TIENE PODERES MÁGICOS

Los niños y las niñas de todo el mundo tenemos poderes mágicos. Con ellos volamos
por los pasillos, damos vida a nuestros juguetes, viajamos a lugares que no existen y
corremos batallas en las que sólo hay ganadores.
Hay niños como nosotros que necesitan más estos poderes mágicos. Cada año, 15.000
niños y adolescentes de Europa los usan para correr una batalla que resulta no ser un
juego. Para 3.000 niños, estos poderes no son suficientes y nos dejan. Su batalla es el
cáncer infantil, la 1ª causa de muerte por enfermedad infantil de 1 a 14 años.
Los adultos también tenéis poderes mágicos. Medio millón de vosotros en toda Europa
ya los usasteis cuando eráis pequeños contra el cáncer infantil. 150.000 sufrís hoy
secuelas que afectan a vuestra vida cotidiana.
Con vuestros poderes nos habéis traído a este mundo, nos quitáis el miedo cuando
estamos asustados, nos convencéis de que podemos hacer cualquier cosa y nos ayudáis
a ser mejores con los demás.
Por eso hoy los niños de este cole y de coles de toda España salimos al patio. Es el Día
Internacional del Niño con Cáncer y queremos pediros que prestéis estos poderos a los
niños y adolescentes con cáncer:
Tu ayuda tiene poderes mágicos para que cuando manifestemos síntomas de cáncer
infantil, el doctor los detecte cuanto antes y sepa qué tiene que hacer.
Poderes mágicos para que padres, hermanos y la demás familia de los niños con cáncer
sientan el apoyo de todos y se le pongan las cosas lo más fácil posible para superarlo.
Poderes mágicos para que en todos los países, niños y adolescentes tengamos acceso a
los mejores tratamientos, vivamos donde vivamos.
Poderes mágicos para que se invierta más en investigación sobre los cánceres
pediátricos y siga aumentando la supervivencia.
Poderes mágicos para que se desarrollen más medicinas especiales para nosotros, que
somos más pequeños y más vulnerables que vosotros. Medicinas mágicas que nos
dejen menos secuelas y nos hagan la vida más fácil.
Poderes mágicos para se estudien las secuelas de los niños y se cubran sus necesidades
para que puedan seguir con su vida, que acaba de empezar.
Poderes mágicos para que los padres nos podáis acompañar en las UCIs cuando
estemos malos, como ya ha aprobado el Ministerio de Sanidad. Porque es cuando más
os necesitamos.
Con todos estos poderes, los niños somos más niños, el cáncer es menos cáncer, y la vida es más vida.
¡Gracias por darnos vuestra magia!

MANIFIESTO DÍA INTERNACIONAL DEL NIÑO CON CÁNCER 2014

diumenge, 2 de febrer de 2014

VALOR DE LA VIDA


Quan t'adones del valor de tota la vida, et preocupes per discutir menys en el que és passat i concentrar-se més en la preservació del futur
(darrera entrada en el seu diari, poc abans de ser assessinada a la seva cabana a Virunga, Rwanda)

Dian Fossey, zoologa i escriptora
Estats Units, 1932 - Rwanda, 1985

dimecres, 15 de gener de 2014

ARBRE











"El amor al árbol ennoblece al hombre y su cultivo lo enriquece"
M. Puig i Valls
Polític català, (Tarragona, 1843)
Cita gravada a la roca al parc del Pont del diable"
Tarragona

dissabte, 4 de gener de 2014

CANVI D'ANY



"L'ANY QUE ARA ACABA EL VAREM COMENÇAR AMB MOLTS BONS PROPOSITS, ALGUNS TEMORS I UN MUNT D'ESPERANCES. 
ÉS MOMENT, ABANS D'ENDINSAR-NOS EN UN FUTUR SEMPRE INCERT, ACTUALITZAR PROPOSITS, VALORAR TEMORS I, SOBRETOT, RENOVAR ESPERANCES.
QUE HO FEU ENVOLTAT D'AMOR ÉS EL MEU DESIG 
MILLOR 2014"