dimecres, 22 d’octubre de 2014

CONSTÀNCIA


La qui no para de caminar, encara que faci tard, arriba

Teresa de Cepeda y Ahumada
(Gotarrendura, 1515 - Alba de Tormes, 1582)
també coneguda com Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila



dilluns, 20 d’octubre de 2014

MISSATGES JORDI DE SANT JORDI - ALEX



N’Alex va arribant amb el seu caminar lent i meditabund a la Plaça Catalunya. S’atura a la sortida del metro i treu de la butxaca els missatges que darrerament s’ha intercanviat amb en Jordi de Sant Jordi. Mira la lluna plena que, neta i lluminosa,  sembla observar i vigilar el seu caminar. Li tornen les pors i les inseguretats, el sentit del ridícul li diu que tot això no té cap ni peus, li venen ganes de deixar-lo córrer, arrugar i tirar el paper, entrar en el metro i tornar a la seguretat del conegut i controlat, malgrat l’absurd vital i la infelicitat que comporta... així i tot, una força interna, nova i desconeguda, el fa estar allà, immòbil, rellegint els escrits. En el fons, busca la confirmació del que el seu cor desitja fer: creuar el pas de vianants i anar a les taules del Zurich... Segueix caminant i s’atura davant del semàfor de la cruïlla del carrer Pelai amb Plaça Catalunya. Està rodejat de gent, multicolor, multicultural, amb totes les variacions possibles en quan a com van vestits, en grup, en parella, amb nens, solitàries com ell, de totes les edats, amb expressions ben diverses a les cares

“Benvolgut Alex
No et tracto de Senyor perquè no val la pena i no cal que m'entenguis, perquè no hi ha res a comprendre entre tu o jo. No et sembla, la comprensió està més enllà de la nostra relació? I t‘explicaré el que és digne de veure entre la ficció que és real i la realitat que és ficció. Jo que de nom sóc Jordi de Sant Jordi i em dic Emperador de les Sargantanes Negres de llla de Màgica, recordant conjur de paraules i sons en nits africanes, em vaig anar al mirall de la meva bolla de vidre i em vaig mirar milers de segons abans de fer un sortilegi davant les bajanades que em vares compartir, et recordo que na Maria ja m'havia dit que tu eres una "imaginatio vero" o el que és el mateix que tenies la il·lusió pràctica de la imaginació i llavors què podia fer jo si sóc un follet, però no de bogeria, però si enfollit d'amor, encara que mai t’he llegit mapes adivinatoris, i sí és cert que sóc extravadivagant i a Kivitas Bella de Ponent i a Nàpols, mentre estava empresonat, em deien “Piali” i "Il Papirosso", per cert, que durant aquella estada vaig rebre a la Torre d'Ivori la visita de na Maria, com molt abans al segle Transegles ens vàrem passejar tots plegats per Cales Fonts de Georgetown amb una altra Maria que és una molt estimada amiga, mentre la filla de Neptú, ferida per mi, ho observava tot sense fer bramar la tempesta, era d’agrair. Jo s'ha de dir que, a part de follet i tu ho saps, la lluna em transforma en cranc que mira Selene quan veu Afrodita
Però hi ha un fet de la ficció que dóna caràcter a les vivències amb na Maria i no sé qui em fa aparèixer com a colorista i m’embarca cap a la Tramuntana, i que coincidència amb mi quan apareixes a la meva ment al pensar en tots vosaltres, i és la cerca de la llibertat inconfusible de l’altre, tinguem el caràcter que tinguem i de la música que ens arriba de les internes de l’Illa d’Auba amb el seu mar cremant al magma, els vuit fars, vuit vents i les vint-i-una llunes. Tu dius que Muntanya Màgica de Set Vents. Na Maria diu que és jove que viu a poble de Illa Màgica... Potser em confongui de Maria, potser també hi hagi una que cregui en Muntanya Màgica de Set Vents, potser tu creguis en Màgica Illa. Jo conec a Ma Singette, que és de color turquesa. Què preciosa la Turquesa!. Què preciosa la Filla de Neptú de Cales Fonts! Com salta na Vellocina d’Or davant festers quan se n’adona que ha recuperat es seu Temple i es Vellocí torna a fertilitzar sa Terra! Quanta primavera que volta i revolta amb seu cor!. Ah! Per cert, a Zurich de Catalunya Plaça trobaràs imatge bella lluminosa pel fester en lluna plena. Just davall, veuràs seguda icona inconeguda estimada. Portarà un llibre i no matis el drac, el roser no s’ha de tallar
Ho voldràs creure amic Alexandre?
Una abraçada amb estim, i no hi ha crítica on hi ha llibertat

Jordi de Sant Jordi”


“A l'EMPERADOR DE LES SARGANTENES NEGRES DE ILLA DE MÀGICA

Estimat Jordi de Sant Jordi
Rebo amb grata sorpresa les teves paraules escrites en un alfabet antic i arcaic, dins d'una aplicació actual i de futur ple i esplendorós. Són paraules sàvies, plenes de claus Esotèriques, Extravagants, Estrambòtiques, Estrafolàries, Excèntriques, - escrites amb l’art antic de les 5 es - que sols un emperador, com tu mateix et vas presentar, Emperador de les Sargantanes Negres de l’Illa de Màgica, pot entendre en la seva plenitud. Ja saps, jo no estic iniciat a l’art de les 5 es, jo sóc un pur urbanita Exotèric, Esperat, Evident, Explícit, Explicable, - que també és una manera de seguir un model amb 5 es - ple d’educació absurda i pràctica, i l’abstracte del teu discurs em fa sentir buidor i por de no arribar a entendre’l
Veig, això sí, que el temps, com tot allò important en el món, es trastoca, i present, passat i futur en les teves paraules són, simplement, l'eternitat en un instant, i la vida del gran poeta Jordi de Sant Jordi es confon a la teva realitat present. I no és més veritat, estimat Jordi de Sant Jordi, que l'amor i l'odi omplen el cor dels homes i les dones a iguals proporcions, i passar d'un a l'altre és, pels mortals no màgics tan fàcil com anar i venir en un inacabable tiovivo d'un lloc a un altre, d’un punt a l’infinit. Sols els éssers escollits, vos mateix, jo present, la meva adorada Maria de Muntanya dels Set Vents de Illa Màgica, i les fantàstiques realitats Singette, Vellocina, i totes les altres presències del teu utòpic imaginari femení, són inabordables i incòlumes a l'odi ja que el cor de totes elles i el nostre pobre cor homenívol al pensar en elles, està plenament fet d'amor i de vida. Tal vegada sigui així o tal vegada sigui d'una altra manera, rara equació amb rar resultat. Tant se val, el temps s'acaba en aquesta connexió i he d'enviar per no perdre l'escrit. Sols queda retornar l'abraçada amb igual o superior estimació. I sí, la llibertat i el respecte, amb sinceritat, són la línia màgica de l'amistat, la línia de l'amor i de l’acceptació entre les persones que es diuen amics

Ho creure; confio i acato les teves paraules, sense entendre-les ni copsar el seu ple significat, bon amic Jordi de Sant Jordi. Sota llum llunàtica cercaré imatge ignota idolatrada a Zurich

Alex, Emperador de tot res o de tot plegat.”

Al rellegir els missatges, Alex recorda les darreres paraules que li va dir el seu amic al acomiadar-se:

“El valor de les coses no està tant en el temps que duren
com en la intensitat amb que les vius
Per això, existeixen moments inoblidables,
 coses inexplicables

 i persones incomparables”

dimecres, 15 d’octubre de 2014

DONATIUS AMB VISIÓ DE FUTUR

EL QUE NO DEDIQUEM AVUI A INVESTIGAR, L'HAUREM DE DEDICAR DEMÀ, MULTIPLICAT PER 10, EN MEDECINES I CURES

dissabte, 11 d’octubre de 2014

MISSATGES JORDI DE SANT JORDI - MARIA



- Què estic fent aquí? Fa ja més de dues hores que estic asseguda, esperant no sé ben bé què o a qui. Hi ha una lluna magnífica, plena, absoluta, que dóna a tot el que m’envolta una lluminositat ben especial
Realment, això és un mirador esplèndid, ideal per copsar l’essència d’una gran ciutat, tan multicultural i multicolor com aquesta
Uf!! Ja començo a estar cansada i si no passa res ben aviat, me’n vaig a dormir. I vaja si em sentirà en Jordi de Sant Jordi!!! Bé, en realitat, el conec molt bé i sé qui és i del que és capaç de fer. Igual m’he deixat endur per les meves ganes i esperances més que pel que ell em va dir en concret, o, millor dit, jo vaig llegir el que estava esperant feia molts dies en el missatge que vaig rebre ahir matí

dijous, 9 d’octubre de 2014

CAMINS



No vull un camí etern que duri tota la vida: 
vull una vida plena de camins

Eva Piquer i Vinent - Barcelona, 1969 -
Escriptora, periodista i professora